roll up this ad to continue
A E
No em pren així com al petit vailet
A
qui va cercant senyor qui festa el faça,
E
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
A
e fresc, d'estiu, com la calor se met;
E
preant molt poc la valor del senyor
A
e concebent desalt de sa manera,
E
veent molt clar que té mala carrera
A A7
de canviar son estat en major.
D
¿Com se farà que visca sens dolor
A
tenint perdut lo bé que posseïa?
E
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
A
que mai porà tenir estat millor.
E
Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta,
A
sinó plorar lo bé del temps perdut?
E
Veent molt clar per si ser decebut,
A A7
mai trobarà qui el faça millor festa.
D
Jo són aquell qui en lo temps de tempesta,
A
quan les més gents festegen prop los focs
E
e pusc haver ab ells los propris jocs,
A
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
E
servint senyor qui jamés fon vassall
A
ne el venc esment de fer mai homenatge,
E
en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
A
solament diu que bon guardó no em fall.
E
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
A
herbes no es fan males en mon ribatge.
E
Sia entès com dins en mon coratge
A
los pensaments no em devallen avall.
E
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
A
Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
Written by Raimon